Edgar Riu

Després de la conferència d’Alfons Cornellà sobre les meravelles que internet ens oferirà, surto amb més preguntes que respostes. De fet, espero una segona part en la qual parlem del que comportaran aquestes tecnologies, que és el que és realment interessant. Actualment ja sabem que gairebé tot és tècnicament possible, ara bé, les implicacions socials que té aquest avenç tècnic són molt més complexes. La pregunta que em ronda pel cap és “per què?”. Sí, tècnicament és possible realitzar aquesta utopia tecnologica, però per què ho hem de fer?

El que em queda més clar és el nostre paper en aquest nou ecosistema. Nosaltres, els que aspirem a ser professionals d’internet, serem mastegadors. Com diu l’anunci de Vodafone, aquesta és “la tecnologia del facilisme”. Volem que tot sigui fàcil i immediat, que res ens costi el mínim esforç. La nostra funció doncs, és mastegar la sobre-informació que flota per la xarxa per que els consumidors la puguin digerir de manera senzilla i ràpida. Com si fos un fastfood del coneixment. Ara bé, com sabran aquests consumidors què estan menjant realment si només els servim unes papilles informatives (o en el pitjor dels casos, els hi subministrem per un suero intravenós)? I la gran pregunta, qui som nosaltres per seleccionar quins són els bons aliments i amb quins criteris els triturem?

Al final, el que determina les tecnologies no és tan la tècnica com el seu ús. Esperem que la gent tingui prou força de voluntat per, almenys de tant en tant, negar-se al puré de patates Magi, i peli unes quantes patates pel seu propi compte.